Aquest estiu teníem previst   un viatge a la Xina de tres setmanes, uns dels al·licients era poder jugar en el país on el ping pong és un esport molt important i seguit .

Vaig contactar amb Federació Espanyola,  i em va donar la direcció del centre d´entrenament de ping pong pels jocs olímpics a Beijing i vaig pensar que si en tenia la oportunitat hi aniria.

A la maleta hi vaig posar una pala i unes quantes pilotes, a veure si ens en sortíem, en un país on és difícil moure´s perquè la gent no parla l´anglès .

Quan estàvem a Beijing vam mirar si podíem anar al centre d´entrenament però vam veure que estava molt lluny i no teníem temps, ens vam conformar a anar a visitar el futur Estadi Olímpic. Quedava encara molt viatge per poder practicar el ping pong.

De camí cap a Xi´an en tren i amb 12 hores per endavant vam fer amistat amb tres nois joves de Xi´an que parlaven l´anglès. Van dir que ells també practicaven aquest esport i que si volíem l´endemà ens portarien de visita a la ciutat i també a un club de ping pong on podríem jugar.

I així ho vam fer, per la tarda ens van portar en un club de ping pong on hi havia 6 jugadors entrenant.

Vaig començar jugant amb els nostres nous amics però de seguida la gent es va anar animant i tots volien jugant amb aquell estranger interessat per aquest esport.

La primera a voler jugar va ser una nena de 10 anys, filla de l’entrenador, que ho feia realment bé, vaig guanyar 3-0 però ho va posar difícil ! Després vaig jugar amb un dels entrenadors que em va guanyar 1-3. També hi havia el 3er jugador de la ciutat, ( que essent una ciutat de 8 milions no està gens malament ! )

Ens van dir que al vespre hi havia molta més gent i que hi passessim a jugar , però per motius del viatge ja no va poder ser.

Va ser una experiència molt maca però penso que els que estaven més sorpresos que un estranger jugués bé a ping pong eren els mateixos xinesos !